Llocs pilot

L'eina de simulació de crisi MORLEs que es desenvoluparà en aquest projecte es validarà en dues zones pilots de 500 km2 cadascuna; la Vall de Cauterets (Hautes Pyrénées) i la Vall d'Aran (Lleida).

Descripció dels llocs pilot:

  • Cauterets-Barège:

Les valls de Cauterets-Barège, es troben situats a la zona climàtica intrapirinenca (amb influències oceàniques i muntanyoses). Aquestes són representatives de les condicions climàtiques, litològiques, geomorfològiques i d'ús de la terra observades als Pirineus centrals francesos i es troben altament afectades per perills naturals com esllavissades de terra, caigudes de roques, flux de derrubis e inundacions sobtades. La particularitat d'aquests dos valls és que juxtaposen diversos tipus de litologia fracturada (granit, pedra calcària, esquistos i gresos), que conformen relleus de diferent elevació, i que presenten diferent grau d'exposició segons la seva orientació. Cauterets, es pot subdividir en dues unitats geomorfològiques. La unitat sud, dominada per roques magmàtiques plutòniques (especialment granits) superposades per pedra calcària i les unitats occidental i oriental, formada per roques metamòrfiques (especialment esquistos i gresos) amb intercalacions de pedra calcària. En aquesta vall els pendents situats per sobre de 1600 m.s.n.m. i amb orientació est tenen més sol a l'estiu i estan més exposades a les nevades a l'hivern que el fons de la vall o les vessants exposades a l'oest. Per altre banda, la vall de Barège es pot també en dues unitats geomorfològiques principals, la primera situada al nord-oest de la vall i caracteritzada per calcària i la segona al sud dominada per roques metamòrfiques. En Barège, les vessants orientades a nord estan exposades a fortes nevades a l'hivern, mentre que els vessants orientades a sud reben més sol durant tot l'any.

Un inventari recent a la vall de Cauterets va comptabilitzar més de 100 esllavissades de terra actius (des esllavissades de terra profunds a poc profunds). Per a ells s'han establert alguns llindars de pluja desencadenants (projecte SAMCO).

Figura 1. Lliscament planar en esquistos a la Vall de Cauterets (Font: Bureau de Recherches Géologiques et Minières)

  • Vall d'Aran:

​La regió administrativa de la Vall d'Aran, situada a la part espanyola dels Pirineus centrals, té una població total d'aproximadament 10.000 habitants. L'àrea d'estudi és un típic vall d'alta muntanya d'origen glacial on el clima està dominat per dos factors: els vents predominants de l'oest de l'Oceà Atlàntic i els efectes orogràfics dels Pirineus. Les precipitacions a l'àrea han provocat històricament esllavissades de terra associades a dos patrons principals de pluja: episodis perllongats de pluja a la tardor o primavera i tempestes convectives a l'estiu. A l'hivern, la precipitació és principalment neu, el que pot contribuir també a condicions d'activació d'esllavissades de terra durant el desglaç. Diversos episodis d'alta activitat d'esllavissades de terra han afectat la Vall d'Aran al llarg de segle XX. Els més rellevants estan associats a inundacions com les que an tenir lloc a l'octubre de 1907, agost de 1963 i setembre / novembre de 1982 (Hürlimann et al., 2003; Victoriano et al., 2016).

  • L'episodi de lliscament de terra 2013 (Shu, H. et al., 2019):

    Després de l'episodi de fortes pluges que va tenir lloc entre el 17 i 18 de juny de 2013, es va produir un important esdeveniment d'esllavissades de terra als Pirineus centrals. Aquest esdeveniment també va causar inundacions excepcionals a les valls dels rius Garona i Noguera Pallaresa, i les pèrdues econòmiques totals es van estimar superiors a 100 milions d'euros. Les inundacions i les esllavissades de terra van ser causades per la combinació de dos factors excepcionals: (i) pluja extrema (124,7 mm en 48 h, dels quals 101,2 mm van caure durant el 18 de juny) i (ii) alts volums d'aigua de desglaç després d'una nevada inusualment forta l'hivern de 2012. Les esllavissades varen ser especialment notables al Vall d'Arán on es van inventariar més de 400 moviments de pendent en una área de 336km2. Aquestes es poden dividir en tres tipus tenint en compte la classificació actualitzada de Varnes: (i) esllavissades planes petites i poc profundes, que majoritàriament involucren la capa superior de terra (Figura 2a), (ii) grans esllavissades de vessant (trencaments traslacionals i rotacionals), que inclouen capes de sòl més gruixudes i, en ocasions, capes de roca erosionades (Figura 2b); i (iii) fluxos de terra, que formen un camí estret pel pendent fins que el material lliscat d'exten en el fons del pendent (Figura 2c, d).

Figura 2. Fotografies dels diferents tipus d'esllavissades de terra identificats durant l'episodi de 2013: (a) petites esllavissades de terra poc profundes, (b) grans esllavissades i (c, d) fluxos de terra (Fonts: Shu, H. et al., 2019; Pinyol et al. 2017).