MORLEs al Pirineu

Les esllavissades de terra múltiples, també conegudes com MORLEs per la seva traducció en anglès (Multiple Ocurrance of Regional Landslide Events), corresponen a l'aparició simultània d'un gran nombre d'esllavissades superficials després d'episodis pluges intenses que afecten àmplies zones del territori (Figura 1) (Crozier, 2005).

Figura 1. MORLEs desenvolupats en Wanganui-Manawatu, Illa Nord, Nova Zelanda entre el 15 i el 17 de febrer de 2004, foto: Graham Hancox (Crozier 2005).

L'àrea afectada per MORLEs pot variar de diversos centenars a milers de quilòmetres quadrats, depenent de l'extensió espacial de la precipitació, condicionant altament la seva gestió pel caràcter múltiple dels esdeveniments i la seva simultaneïtat amb el risc d'inundacions que afecten serveis bàsics, vies de comunicació i limiten la capacitat d'intervenció dels serveis de rescat. Els danys extensos sobre persones, béns, infraestructures i activitats plantegen a més la qüestió de la resiliència postcrisi del territori. En aquest context, la reducció de el risc MORLEs es basa essencialment en la predicció temporal d'esdeveniments múltiples i la simulació d'escenari de crisi. Això requereix establir correlacions entre les característiques de les precipitacions i la producció de MORLEs en zones amb diferents contextos geològics i hidrogràfics.

El destastre de Biescas (Osca, Espanya) és un clar exemple de l'potencial de dany de MORLEs al Pirineu. La inundació de runa occurrida a Biescas el 7 d'agost de 1996 va ser desencadenada per un esdeveniment de pluja molt intens i de curta durada (aproximadament 150 mm / h en 30 minuts) en una conca de drenatge petita (19km2) (Riosalido, 1996) . La sobtada inundació carregada de sediments va assolir el ventall al·luvial alimentat pel Barranc d'Arás, a la vall del riu Gállego, i va devastar el càmping de les Neus (Figura 2), causant 87 morts i deixant 187 persones ferides (Ayala, 2002). L'alta càrrega de sediments de la inundació de runes es va relacionar amb la falla de nombroses preses en el Barranc Arás.

Figura 2. A l'esquerra, portada del diari "El País" després del desastre de Biescas (08/09/1996), a la dreta, fotografia del campament "Les Neus" devastat després de la inundació de runa.

Es coneix que el Pirineu experimenta crisi MORLEs catastròfiques aproximadament cada 30 a 40 anys però poden existir crisi en un menor grau a intervals de temps més curts. Durant el segle XX, diversos esdeveniments MORLEs han tingut lloc conjuntament amb inundacions extremes:

• Molló-Queralbs (Octubre de 1940): L'anomenat "aiguat de 1940" va ser un episodi de pluges torrencials que va tenir lloc entre el 16 i el 20 d'octubre de 1940 al sector oriental dels Pirineus, afectant tant les vessant nord francesa com la sud i provocant inundacions devastadores en la zona. Les conques afectades van ser fonamentalment les dels rius Ter, Muga i Fluvià en el vessant Sud i les de l'Tec, Tet i Agli en el vessant Nord. L'episodi de la vessant francesa va ser descrit per Pardé (1941) i posteriorment, amb molt més detall, per Soutadé (1993). Oficialment es van registrar 840 mm de pluja només comptant el 17 d'octubre, registre que el converteix en el rècord de precipitació registrat a Europa en 24 hores, i s'estima que la crescuda del riu Tet a Perpinyà va arribar als 3000 m3/ s (Soutadé, 1993). El nombre de víctimes va arribar als 350 morts, 60 dels quals pertanyien a la població de Torelló, a la conca del riu Ter.

Coincidint amb les pluges torrencials  van tenir lloc centenars desllavissades superficials en els vessants, especialment als voltants de l'massís de l'Canigó, al vessant Nord. Les vessants recobertes de col·luvions i també alguns dipòsits d'origen morrènic (Figura 3a) van ser pràcticament desmantellats per corrents d'arrossegalls ("xalades" en terminologia local).

Figura 3. a) Trencament dels dipòsits morrénicos a la conca dels Cortalets produïda en els esdeveniments d'Octubre de 1940 i 1970, massís de Canigó (França) i proximitats de Vernet-les-Bains b) abans ic) després de l'aiguat de 1940. Formació de barres de blocs i graves i eixamplament de la llera (règim trenat). (Font: Portilla, M. 2014).

La gran quantitat de sediments arrossegats pels barrancs van arribar a les zones habitades situades aigües avall generant importants dipòsits d'al·luvions com els observats a la localitat de Vernet-les-Bains (Figures 3b i 3c).

• Barruera-Vielha (Agost de 1963): L'episodi plujós de l'Agost de 1963 va durar més d'una setmana i les pluges de major intensitat es van recollir el dissabte 3 d'agost i es van repetir el dia 5. L'àrea d'afectació es va estendre fonamentalment pel Pirineu Central, comprenent les conques altes del riu Garona, la Noguera Ribagorçana i el riu Ésera. Tot i les notables conseqüències economiques en aquestes regions l'informació disponible sobre l'esdeveniment és imprecisa e incompleta. A més, la baixa densitat d'estacions meteorològiques existents a la regió és una dificultat afegida de cara a la reconstrucció de l'episodi d'esllavissada. 

Particularment, el sector de Barruera-Vielha té característiques d'alta muntanya però a diferència del cas de Molló-Queralbs, una part important dels trencaments i materials mobilitzats corresponen a dipòsits morrénics situats a diversos centenars de metres per sobre de el fons dels valls (Figura 4). La infiltració de l'aigua de pluja juntament amb l'erosió superficial varen propiciar la formació d'esllavissades rotacionals i la seva canalització com corrents d'arrossegalls.

Figura 4. Detall d'un dipòsit morrènic a Erill-la-Vall (Foto: J.Corominas, Font: Portilla, M. 2014).

Per a l'inventari d'esllavissades associades a l'event de plujes, es va realitzar la interpretació de les fotografies aèries de 1975 que posteriroment varen corregi-se amb les fotografies aèries de el Servei Geogràfic de l'Exèrcit (1956-1957); les cicatrius que ja existien en aquestes últimes fotos, o l'extensió de les cicatrius que no coincideix amb l'observada en les fotografies de 1975, es van descartar com generades per les pluges de 1963. L'inventari va quedar conformat finalment per 105 trencaments superficials distribuïts en una àrea de 504 km2.

• Berga-Cercs (Juny de 2008): Les pluges que van tenir lloc a l'àrea de Berga-Cercs entre el 31 de maig i el 6 de Juny de 2008 van generar múltiples esllavissades superficials (Figura 5a) i al menys dos fluxos de terra, dels quals un va portar a la interrumpción de la via C-16 a l'altura de el portal nord del túnel de Berga (Agència Catalana de Notícies, 2008) (Figura 5b).

​

Figura 5. a) Lliscaments superficials a l'antiga carretera Berga Cercs, i b) flux de terra bloquejant el portal Nord del túnel de Berga (Fotos: J. Corominas, 7 de Junio de 2008, Fuente: Portilla, M. 2014).

• Temporal Glòria (Gener 2020): El temporal Glòria va tenir lloc del 19 a el 21 de gener de 2020, sent el temporal més dur i excepcional que ha patit Espanya i el sud de França des de l'episodi de gener de 1982. A tot l'Estat Espanyol el temporal va deixar un total de catorze morts, 83 ferits i quantioses pèrdues materials (només al Maresme es van estimar en més de 40 milions d'euros, per exemple, dos ponts del Riu Tordera van ser enderrocats a Malgrat de Mar). Els principals fenòmens catastròfics del temporal van ser el fort onatge i les intenses precipitacions (>400 l/m2 a l'àrea de Montseny), els que varem desencadenar inundacions torrencials i  múltiples moviments de vessant. Durant la borrasca es van inventar numerosos incidents ocasionats per esllavissades de terra de diversos tipus i magnituds, com el despreniment de la carretera BV-5301 al municipi de el Brull, que va tallar l'accés a Montseny, durant dies, on viuen unes 17 persones (Figura 6).

​

​Figura 6. Colada de fang i pedres tallant el quilòmetre 17,5 de la carretera BV-5301 (Montseny, Vallès Oriental). El Govern de la Generalitat va invertir més de mig milió d'euros en l'estabilització dels talussos d'aquesta carretera. (Font: ICGC).

Els efectes de la borrasca Glòria varen tenir un efecte prolongat en el temps. En particular, la saturació dels aqüífers durant el temporal va afavorir l'ocurrència de mútiples esllavissades de terra a causa de pluges torrencials en els mesos posteriors a la borrasca (Figura 7).

​Figura 7. a) Trencament de l'asfalt del carrer de la mosca en Calabuig Bàscara (Font: Ajuntament de Bàscara) i b) carretera BV-2041 (Begues) tallada a causa dels despreniments desencadenats per les intenses pluges del 21-22 /04/2020 (Font: ICGC)

Per a més informació sobre MORLEs al Pirineu consulteu la monografia PyrMove sobre MORLEs històrics (en preparació).