Llocs pilot

En el present projecte, l'estudi de comportament de grans esllavissades engloba la definició i l'implementació de sistemes de monitorització i alerta en tres llocs pilots dins del territori POCTEFA: Canillo (Andorra), Vielha - Hautes Pyrénées (França) i Gourette - Pirineus Atlàntics (França). La informació derivada d'aquests sistemes es destinarà a comunitats i actors de gestió de crisi per reduir l'exposició de les persones d'aquestes zones (al voltant de 35.000 persones) al risc d'esllavissades.

Descripció dels llocs pilot:

  • Canillo:

Al sector oriental de Canillo (parròquia de Canillo, Principat d’Andorra) s’observen dues grans d’inestabilitats de vessant d’importants dimensions: el gran moviment del Forn i l’expansió lateral d’Encampadana; així mateix aquestes inestabilitats tenen continuïtat pel vessant de Ribaescorjada (més al nord). La massa esllavissada s’estén des del fons de vall de la Valira d’Orient (1.450 m) fins la planada dels Maians al Nord (2.338 m) i el cap del Rep al Sud (2.316 m), el que representa una àrea aproximada de 2,7 Km2 (Figura 1).

Figura 1. Esquema geomorfològic de l'esllavissada de Canillo (Font:Modificat de Planas, X. et al. 2011)

Geològicament el Forn és un massís rocós constituït per pissarres negres silurianes i calcofil·lites devonianes. Des del Pleistocè superior aquest vessant s’ha desestabilitzat com a mínim tres vegades donant lloc a l’acumulació d’un esllavissament de terres de grans dimensions amb cicatrius rototranslacionals en capçalera i flux al peu. La primera gran esllavissada –Fase 1– és anterior a 30.000 BP, la segona –Fase 2– és posterior als 21.000 BP i la tercera –Fase 3– va tenir lloc en el Postglacial, vers 8.700 BP. La interpretació dels dipòsits trobats permet plantejar que el primer moviment va obturar la vall de la Valira d’Orient. Així mateix, la glacera de la Valira d’Orient va avançar sobre els dipòsits col·luvials del primer moviment retreballant-los parcialment i generant una sèrie de cordons morrènics laterals i un possible estany juxtaglacial a la zona de l’Obaga del Cultiar, els dipòsits dels quals van ser tapats pel segon moviment. Gràcies als arcs morrènics de la zona de Sella i la datació de carbons en laminites d’obturació s’interpreta que amb posterioritat als 11.000 BP la glacera de la Valira d’Orient ja no va assolir més aquesta zona. El poblament sobre el gran moviment es troba representat prehistòricament ja des del Bronze mitjà, amb la troballa d’una fossa de Prats. En època històrica, el poble de Prats es troba documentat per primera vegada durant la visita del bisbe l’any 1.312 a l’església romànica de Sant Miquel. Actualment, sobre el gran moviment també hi ha construïdes diverses urbanitzacions i des de 1.934 hi discorre enterrada una galeria hidràulica de les Forces Elèctriques d’Andorra. Gràcies al seguiment i auscultació que el Govern d’Andorra realitza sobre el vessant s’han pogut diferenciar i quantificar moviments recents de caràcter local –Fase 4– que presenten una velocitat més elevada sobre la massa esllavissada (per exemple la zona de Cal Ponet-Cal Borronet, els Clots Fondos i un sector situat sota el poble de Prats)(Figura 2).

Figura 2. Interpretació sobre foto de les diferents fases de l'esllevissada identificades a Canillo (Font: Xavier Planas)

  • Viella:

Viella és un municipi de l'localitzat a Hautes-Pyrénées (Occitània), a l'oest de Luz-Saint-Sauveur a la vall de Basten (marge dret del riu Gave de Gavarnie). Des del punt de vista geològic, l'àrea d'estudi pertany a la cadena primària axial alta del Pirineu. Les formacions geològiques presents pertanyen a la coberta sedimentària dels massissos cristal·lins de Cauterets i Neouvial (esquists, calcàries i gresos de l'Devonià), coronades per dipòsits de morrena lliscats i imbricats resultants de la descompressió i desestabilització post-glacial. Els moviments de terreny coneguts en l'àrea afecten un total de 80 ha de vessant, i s'eleven fins a altituds de 1450 m.s.n.m al nivell de la carena de Couret i 780 m.s.n.m a Basten, mentre que el poble aquest troba a uns 850 m.s.n.m. Aquests esllavissades han afectat tot el poble, així com a diferents xarxes de subministrament (electricitat, clavegueram, etc.) i diverses infraestructures viàries, en particular l'RD918 que condueix a l'Col du Tourmalet (lloc d'elevat turisme). L'activitat més recent observada a Viella (aproximadament des de mitjans de segle XIX) ha coincidit amb diversos episodis de grans inundacions i es caracteritza per grans esllavissades i esllavissades menors en pendents amb conseqüències diverses sobre la població.

En particular, es poden destacar dos episodis notables:

- Al 1898, es va produir una important esllavissada de roques a la cara nord de la Crête de Couret, formant un con de derrubis d'entre 5 i 6 hectàrees que s'estén fins a uns 950 m.s.n.m. El volum de material mobilitzat es va estimar entre 600,000 i 1 milió de m3. Després d'aquest esdeveniment, es van observar signes d'inestabilitat del terreny a l'àrea entre el con de derrubis i el poble, amb particular afectació en les construccions confrontants.

-Si bé durant el segle XX la zona s'ha caracteritzat per una relativa estabilitat, al 2018 van ocórrer una seqüència massiva d'esllavissades. Al febrer de 2018, després d'un hivern d'intenses pluges, 250.000 m3 de lutita van lliscar cobrint parcialment l'antic con de derrubis, aquesta reactivació de l'lliscament novament va afectar la part inferior del pendent i va generar problemes en construccions i carreteres (Figura 3). Cal tenir en compte que la gran inundació a Basten el juny del 2013 havia erosionat fortament el peu de la pendent, el que va poder condicionar l'estabilitat de la mateixa enfront de les pluges de 2018.

Figura 3. a) Vista del lliscament de Vilella ocurregut al x des del poble de Viella, b) vista de l'esllavissada des de la part alta de el con de derrubis, c) danys estructurals en les construccions confrontants (Font: BRGM ).

En els últims dos anys, s'han dut a terme nombrosos estudis (geotècnics, geofísics, piezomètrics, etc.) i s'han implementats mitjans de monitorització (Lidar, topografia, etc.) per millorar el coneixement dels factors que controlen la dinàmica i la cinemàtica dels moviment de terra a Viella. Els resultats fins a la data suggereixen que:

  • El vessant mostra àrees d'activitat variable on les superfícies de falla arriben profunditats d'entre 10 i 54 m (la profunditat màxima es troba a la dreta de centre de la vila).
  • En totes les zones de lliscament, la litologia del pendent consisteix en blocs d'esquistos no estructurats corresponents a el con de material lliscat. La roca mare no s'ha vist alterada per les esllavissades recents.
  • S'han detectat àrees de circulació d'aigua preferencial, generalment coincidents amb la superfície de falla a gran profunditat (54 m).
  • La velocitat de les esllavissades semblen no estan directament relacionades amb la pluja.
  • Els col·lapses massius de roca semblen constituir un factor agreujant oposat a la dinàmica de l'lliscament.
  • Laruns-Gourette:

El lloc de Laruns-Gourette es troba a la part mitjana de la vall d'Ossau i la conca de Valentín (França). La litologia d'aquesta zona està dominada per pedra calcària paleozoica i esquists (de l'Devónico a l'Carbonífer), amb algunes intercalacions de roques triàsiques a les zones de falla. Les diferents formacions geològiques estan afectades per les fases orogèniques Hercínina (360-250 Ma) i Alpina (83-20 ​​Ma). Com a resultat, s'han desenvolupar bandes de plecs kink característiques a diferents escales (km a cm). Tot i que la orogènia Alpina va cessar en el Miocè primerenc (Mouthereau et al., 2015), els Pirineus de el Nord encara pateixen d'activitat sísmica. De fet, s'han registrat sismes recents de magnituds de fins a 5.5 (amb mecanismes de focalització arrelats a baixa profunditat, entre 2-15 km). En particular, el lloc de Laruns-Gourette coincideix amb l'àrea sísmicament més activa dels Pirineus (per exemple, el 1980, el terratrèmol d'Arudy amb una magnitud de 5.1 va tenir lloc a la vall d'Ossau a 5 ± 1 km de profunditat) . Aquest esdeveniment va ser seguit per ~ 1200 rèpliques. Aquesta àrea va ser també fortament remodelada per les successives fases glacials dels últims 800 ka. No obstant això, només uns pocs dipòsits morrénics i algunes formacions fluvio-glacials a prop de Laruns i Eaux-Bonnes són testimoni del pas de glaceres (el que explica una ràpida retirada de les mateixes).

L'actual geomorfologia de la vall de Laruns-Gourette és el resultat de la seva complexa geologia en combinació amb la sismicitat de la zona i l'erosió desencadenada per la retirada de l'últim glacial. Aquesta geomorfologia es caracteritza per l'inestabilitat de vessants. De fet, al llarg de la història s'han identificat diverses inestabilitats de talús en l'àrea, des esllavissades de terra molt profundes fins a superficials. Per exemple, s'han observat deformacions gravitacionals de pendent, allaus de roques i derrubis, fluxos de fang lents i esllavissades traslacionals. Entre aquestes esllavissades de terra es distingeixen esdeveniments relictes, latents i actius. En particular, les esllavissades actives de Pleysse, prop de Eaux-Bonne i  desencadenat el 1982 (Figura 3), el lliscament de terra de Gourette o el lliscament de terra de Listo han provocat danys en infraestructures properes (edificis i carreteres). A més, les esllavissades de derrubis desencadenats anualment pel rentat de dipòsits de morrena durant pluges intenses amenacen les xarxes de comunicació de la zona.

Figura 3. Comparativa d'ortofotos dels anys 1959 i 2010 en què s'identifica la massa de material esllavissat a Pleysse (Font: Institut Géographique National)