Grans esllavissades al Pirineu

Les grans esllavissades es caracteritzen per una superfície de falla profunda (típicament més de 10 m de profunditat) i involucren volums de terra que van des d'uns pocs centenars de milers fins a diversos centenars de milions de metres cúbics. Aquestes esllavissades són reconegudes com un dels principals agents erosius en les cadenes muntanyoses i responsables d'una proporció significativa de pèrdues econòmiques i vides. Particularment al Pirineu les grans esllavissades involucren vessants completes que comporten en superfície pobles, infraestructures i activitat i que són susceptibles d'accelerar per desembocar en trencaments catastròfics. No obstant això, (i) la seva distribució geogràfica a escala regional és poc coneguda; (ii) els seus factors de control geològics i geomorfològics només s'han estudiat preliminarment; i (iii) el seu estat d'activitat i condicions d'estabilitat són desconegudes per a la majoria dels casos.

Alguns exemples de grans esllavissades recents al Pirineu i altament catastròfiques són:

  • Puigcercós (Pallars Jusà, Lleida, Espanya). Aquesta esllavissada, amb un volum d'aproximadament 1 Mm3, va ocórrer al 1881, va destruir diverses cases i va conduir a l'abandonament de la vila de Puigcercós.​​​
  • Pont de Bar (la Cerdanya, Lleida, Espanya). Aquest lliscament, amb un volum aproximat de 10 Mm3, és una antiga esllavissada de terra reactivada per l'erosió del riu Segre durant les catastròfiques inundacions de novembre de 1982. El lliscament va arruïnar diverses cases al poble de Pont de Bar, que finalment va ser abandonat. L'event també va amenaçar el poble de Toloriu, que va ser evacuat temporalment, i va destruir un tram de 300 m de llarg de la carretera nacional entre Puigcerdà i la Seu d'Urgell (Figura 1). Les esllavissades de terra en els 5 anys següents a la reactivació van plantejar un risc important a causa del dany potencial de la presa del riu Segre.

Figura 1. A l'esquerra, zona d'afectació de l'esllavissada de Pont de Bar, a la dreta, completa destrucció de la carretera nacional N-260 en un tram de 300 m de longitud a causa de l'esllavissada. Referències?

  • Salines de Jaca (Osca, Espanya). Aquesta esllavissada, amb un volum aproximat de 0,3 Mm3, va conduir a l'abandonament de la vila de Jaca en la dècada de 1940.​
  • Tarteres-els Hortells (Sant Julià de Lòria, Principat d’Andorra). El sector sud-oriental de la parròquia de Sant Julià de Lòria es caracteritza per un sistema en blocs esglaonats progressivament, associat a una deformació gravitacional profunda lligada a la fossa de l’Urgellet i de la Cerdanya. Sobre aquesta morfologia estructural, i com a conseqüència de la incisió de la vall de la Valira,  el sector de les Tarteres-els Hortells es va veu afectat per una gran esllavissada antiga (Figura 2).

Figura 2. Esquema estructural del sector sud-oriental de Sant Julià de Lòria (Principat d'Andorra) i  de les esllavissades de terra observades al territori (Font: Xavier Planas)

L’esllavissada de les Tarteres sembla presentar una cicatriu antiga situada al peu de l’esllavissament dels Hortells; per tant, aquesta podria ser una antiga reactivació del moviment dels Hortells en el seu sector inferior. En el sector intermedi també es pot diferenciar un altre lòbul (Comabella). El conjunt dels tres lòbuls esllavissats abasta des de la cota 885 m fins als 1360 m i ocupa una àrea aproximada de 0.23 Km2 (Figura 3).

Figura 3. Interpretació dels limits de l'esllavissada de Tarteres-Hortells sobre fotografia del territori (Font: Xavier Planas)

El sector inferior de l’esllavissada de les Tarteres va veure’s reactivat arran de les obres d’eixampla de la Carretera General 1 (CG-1) durant l’any 1994. Des d’aquell moment el moviment del terreny ha sigut auscultat. La seva activitat mesurada va determinar moviments centimètrics inicials i posteriorment de caràcter mil·limètric, amb una activitat certa i prolongada fins a una profunditat d'uns 15 metres. L'any 1994-1995 es va portar a terme una obra consistent en l'estabilització de l'esllavissada mitjançant drenatges profunds. Aquests treballs van permetre drenar una zona associada al sector nord del peu del moviment que es va mostrar clarament efectiva i que va disminuir notablement l'activitat del moviment.

  • Baillanouse (Vallespir, França). Aquest lliscament, va tenir lloc el dia 18 d'Octubre de 1940 a causa de pluges extremes. El lliscament va mobilitzar entre 6 i 7 Mm3 de material que van precipitar-se sobre la llera del riu Tec. Malgrat que el lliscament va ocórrer en plena crescuda, va ser capaç de provocar l'obturació del riu i generar una presa de més de 60m d'alçada que va ser desmantellada per l'erosió de les aigües en qüestió d'unes cinc hores (Corominas, 1985).​​​
  • + Casos francesos/fotos?

En l'actualitat, moltes de les grans esllavissades de terra identificades al Pirineu semblen estar inactives. Aquests solen ser molt antigues  i probablement formades en condicions diferents a les actuals (esllavissades de terra relictes), el que significa que representen un perill relativament baix si les seves condicions d'estabilitat romanen sense canvis (per exemple, el lliscament de terra no es veu afectat pels treballs d'excavació de carreteres o carregat per nous assentaments). No obstant això, altres grans esllavissades al Pirineu segueixen actives (és a dir, s'estan movent) i afecten a poblacions o infraestructures existents. Les esllavissades de terra de Canillo (Andorra, Planes et al., 2011) (Figura 4), el Portalet (Espanya, Fernández-Merodo et al., 2014), la Escarrilla (Espanya, García-Ruiz et al., 2004) , Vallcebre (Espanya, Corominas et al., 2005), Arguisal (Espanya, García-Ruiz et al., 2004), Canelles (Espanya, Pinyol et al., 2011), l'embassament de Yesa (Espanya, Gutiérrez et al. , 2011) i Gourette (França, Largillier, J., 1985) són alguns exemples de grans esllavissades al Pirineu que registren moviment en l'actualitat.

Figura 4. Vista general de l'esllavissada de Canillo (Xarxa PyrMove, Anàlisi regional de el risc d'esllavissades al Pirineu -2014 CTP 00051-)